Vi i cançó improvisada a la Biblioteca

Aquest dilluns 6 de juliol, a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, podeu gaudir d'una sessió de cançó improvisada a càrrec del grup Corrandes són corrandes.

L'activitat s'inclou dins el programa «Biblioteques amb D.O.» que promou el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, que durant el mes de juliol, inclou també la presentació del Llibre del vi, la inauguració de l'exposició Intensitats o un concert de cançons populars a càrrec de Carles Belda.

Corrandes són corrandes és una companyia dedicada a la cançó de text improvisat, coordinada per Christian Simelio i Anaís Falcó, prou coneguts a Reus en el cercle de persones interessades per aquesta pràctica de cançó popular per la seva participació en les jornades organitzades per Carrutxa, al va de Jota de Cornudella de Montsant, o en les sessions de glosa a la Taverna Despertaferro.

A Reus presenten Corrandes amb D.O.: in vino veritas, un espectacle de de petit format que vincula canço i vi, i que omençarà a les 8 del vespre.

Més informació

Ezequiel Gort Juanpere rep el reconeixement a la seva feina

Aquests dies de Festa Major, l'Ezequiel Gort ha rebut dos mostres de reconeixements a la seva feina: d'una banda, el Tro de Festa, a l'Ajuntament; de l'altra, la gorra de portador de la colla del Bou.

Ezequiel Gort ha estat l'arxiver municipal fins al maig de 2015 i és membre de Carrutxa pràcticament des de la creació de la nostra entitat, el 1980. Especialista en el periode medieval, com a historiador ha publicat nombrosos articles i llibres referents a Reus, el Camp o el Priorat –principalment– en diverses èpoques. Com a membre de Carrutxa la seva aportació ha estat cabdal per al treball en equip, de recerca interdisciplinària que caracteritza l'entitat.

La tasca que ha realitzat com a divulgador de la història de la festa ha estat considerable, amb publicacions editades per Carrutxa com El treball i la festa, L'antic hospital de Reus i el seu barri, amb les seves festes, o La formació de la devoció reusenca a Misericòrdia, amb Salvador Palomar, amb qui també va treballar L'Àliga de Reus, estudi que va servir per a la recuperació d'aquesta figura emblemàtica de la nostra Festa Major. No menys significativa és la seva contribució al volum sobre la Festa Major de Sant Pere, publicat per l'Ajuntament de Reus. De fet, si avui sabem –entre moltes altres coses– que sant Pere fou, des del primer moment, el titular de la parròquia reusenca –si més no, que ja ho era fa vuit-cents deu anys– el caire que va tenir la celebració de l'arribada de la seva relíquia a la vila, el 1625, o com l'aviar els mascles, que ara en diem tronada, substitueix els trets dels arcabussos a la festa, a finals del segle XVII és en bona part gràcies al seu treball.

No toca cap instrument, ni ha ballat cap dansa ni, que se sàpiga, ha provat de portar un gegant, però sens dubte el sentit de patrimoni que avui atorguem a la nostra Festa Major de Sant Pere i que ens motiva a valorar-la encara més, té molt a veure amb aquesta descoberta del passat, de les persones que ens han precedit en la celebració de la festa, de les seves creences i motivacions, dels conflictes, dels símbols que ha aportat la recerca.

Més informació

Trobada de cantadors a Espolla

El dissabte 18 de juliol, coincidint amb el final de l'Escola d'Estiu de Glosa, tindrà lloc a Espolla la Trobada de Cantadors.

A les 6 de la tarda començaran les eliminatòries, amb diferents proves per als agosarats participants que hauran de mostrar el seu domini en l'art d'improvisar corrandes, garrotins, nyacres o altres tipus de cançons. Després del sopar, que tindrà lloc a les 9 del vespre, tindrà lloc el combat final del que sortirà el rei o la reina de les Nyacres 2015.La trobada constitueix una excel·lent oportunitat per conèixer les diferents formes i estils de glosa, tot escoltant els millors cantadors i cantadores del país. Els reconsagrats i els que descobrim de nou cada any... us recomanem assistir-hi.

Tota la informació a:

http://www.trobadaespolla.cat/

Més informació

En memòria de Josep Bargalló i Badia

Josep Bargalló i Badia va nèixer a Reus, en una casa de la plaça del Mercadal, el 1931. Va morir aquest passat dilluns, 15 de juny, després d'una vida dedicada a recollir i ensenyar danses tradicionals, especialment aquelles que es ballaven a les comarques del sud del Principat. Com l'ha qualificat Salvador Palomar, era un folklorista de la vella escola, que cercava l'objecte folklòric i la singularitat en cada indret. El seu mètode de treball era diferent a la nostra pràctica de recerca i les seves conclusions poden ser objecte de debat. A vegades hem estat en desacord sobre la interpretació d'una manifestació festiva i, tot i que Carrutxa no es dedica específicament a organitzar tallers i cursos de ball, hem assistit més d'un cop a encesos debats sobre la jota.

Però això no treu el mèrit a Josep Bargalló i Badia d'haver aportat un corpus d'informació, fruit de molts anys de treball de camp, que ha servit per a recuperar –o reinventar, si voleu– pràctiques festives i dinamitzar les celebracions de diferents poblacions. El cas de Reus és paradigmàtic: les propostes de coreografia que va elaborar per a les danses de l'antic seguici festiu de la ciutat foren el punt de partida per a una represa de la festa que l'ha portat a moments d'esplendor.

Probablement les danses reusenques basades en el treball de Josep Bargalló van començar a evolucionar des del moment que van tornar al carrer –la tradició és dinàmica o és morta– i arribarà un moment, si encara no ha arribat, que les formes hauran anat canviant i potser costarà identificar en les danses vives al carrer aquelles restauracions que el folklorista proposava en els seus llibres. Per això és important avui mostrar el nostre reconeixement a la feina realitzada per Josep Bargalló i a continuar treballant en la recerca i en la pràctica de la cultura popular.

Més informació

Cançons de pandero a l'Aleixar

El diumenge 31 de maig, en el marc del programa «Cantar amb el pandero», va tenir lloc una xerrada a l'Aleixar, a càrrec de Salvador Palomar, amb una mostra de cançons a càrrec de Laia Pedrol i la col·laboració de Fina Anglès, que també va presentar l'acte.

L'Aleixar fou l'últim poble del Baix Camp on les majorales van cantar amb el pandero als casaments, bateigs i altres festes. La pràctica d'aquesta forma de cant acompanyat del pandero quadrat, a càrrec noies vinculades a la confraria del Santíssim, és ben coneguda a l’Aleixar gràcies als treballs de Fina Anglès i Soronellas, a la dècada de 1980, que les va anotar a la Guia de l’Aleixar i, sobretot, al seu estudi sobre el folklore paralitúrgic de l’Aleixar publicat dins el recull d’activitats del vuitè centenari de la població. També en el transcurs de la recerca de Carrutxa sobre les cançons populars del Baix Camp i el Priorat, publicada al Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant (1988) vam aplegar algunes mostres del repertori de les antigues majorales.

Aquest diumenge es van poder escoltar, amb la tonada pròpia de la població, alguna de les canços que foren aplegades de la tradició oral i d'altres improvisades.

Més informació

EXPOSICIONS I PÀGINES ESPECIALS

Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa
Travessia del C. Nou de Sant Josep, 10, planta baixa
43204 REUS

Tel. 977 340 928 | correu@carrutxa.cat

facebook twitter