El 23 d'abril, al costat de l'absis de la prioral

Fa uns anys, l'Ajuntament va comunicar a les entitats que participen a la diada de Sant Jordi que la plaça del Mercadal era massa petita per encabir totes les parades sense generar problemes de seguretat i que calia ampliar l'espai. Després d'un any de transició –portar les entitats al Pallol no va agradar– es va consensuar una fórmula: crear un recorregut que, començant i acabant a la plaça, passa per la la plaça del Castell, dóna el tomb a la prioral i trona pel carrer Major. Enguany, l'augment d'entitats i col·lectius ha motivat, a més, la ubicació d'algunes parades al Fossar Vell.

Des que es va optar per aquest recorregut, Carrutxa va optar per demanar la seva parada a l'extrem més allunyat de la plaça del Mercadal: a tocar de l'absis de la prioral o en el tram que toca a les Peixateries Velles. Era una aposta inequívoca per potenciar la festa. Carrutxa fou la primera entitat en muntar parada amb venda de les seves pròpies publicacion, acompanyant-la sempre d'activitats de difusió cultural: exposicions al carrer, edició de retallables i convidant un drac de fora vila per mostrar la riquesa del patrimoni festiu català pel que fa al bestiari. Ubicant aquestes activitats en un altre punt del recorregut entenem  que es contribueix a fomentar el desplaçament del públic per tot el circuit. A més, cal afegir-hi les sessions per grups escolars, xerrades i altres activitats que habitualment organitzem a la sala del Castell.

L'experiència d'aquests anys ha estat del tot positiva. Els centenars de xiquets i xiquetes que any rera any passen a veure –o a fer-se la fotografia– amb el drac, els milers de retallables que hem repartit i la quantitat de persones que s'interessen per les nostres publicacions ens mostra que l'absis de la prioral, on ens trobareu enguany, no és un indret ni més bo ni més dolent que qualsevol altre. És veritat que allí no es produeix la congestió de públic que hi ha, en deteminats moments de la tarda, al Mercadal. Però no és menys cert que l'acumulació de públic no garanteix que les parades que hi ha ubicades sota els porxos del Mercadal gaudeixin de més atenció que la nostra.

No som la única entitat o organització que fa propostes participatives durant la diada.  I que tot fa festa. Han passat a la història els anys en què l'Isidre Fonts podia engrescar la construcció d'un drac gegantí, amb caixes de cartró, al mig del Mercadal, o un diccionari Fabra de considerables proporcions. El futur de la festa passa per multiplicar les iniciatives associatives de petit format, al voltant dels llibres i la cultura, per motivar la ciutadania, a més de comprar llibres i roses, a descobrir la riquesa cultural –amb tota la seva diversitat ideològica– d'un teixit associatiu que va des de l'esplai al compromís polític. Insisteixo: la riquesa cultural, perquè el 23 d'abril no es convoca cap fira d'entitats, que té altres moments i espais.

Salvador Palomar

.