Drac, llibres i lectura de textos

Aquest dijous, un altre any, muntarem parada amb les nostres publicacions al carrer, enguany a la plaça del Castell, amb motiu de la diada de Sant Jordi. A l'igual que fan altres entitats, el nostre objectiu, més que la venda és ser presents a la festa i trobar-nos amb les persones que s'interessen per la nostra activitat. Els nostres llibres es poden adquirir a totes les llibreries.

Per aquesta raó, des de fa bastants anys, una de les propostes que aportem a la festa és la presència d'un drac convidat de fora vila. El repertori de bèsties festives catalanes és gran i, d'any en any, han anat passant per Reus diferents dracs i víbries, exposats sense cap mena de pirotècnia, al costat de la nostra parada. Enguany hem convidat al drac Baluk Astharot de Terrassa.

El Drac Baluk Astharot és el drac del barri de Ca n'Aurell de Terrassa i pertany a la colla de diables. Va ser construït l'any 1992 per Antoni Solans, veí de Ca n'Aurell. Està fet de cartró-pedra i fibra de vidre. El nom «Baluk» va ser posat per l'artista i el d'Astharot fa referència a un diable mitològic que cavalcava sobre un drac. El Drac Baluk va sortir per primera vegada el 23 de Maig de 1993 a la Plaça del Progrés, apadrinat pels Diables de Terrassa i el Drac de Terrassa, durant els actes de Festa Major del Barri. Ha actuat per nombroses poblacions de Catalunya i també en altres indrets de l'estat.Durant els seus anys de vida ha sigut reparat i repintat en un parell d'ocasions i recentment, gràcies a una campanya de micromecenatge, s'ha renovat totalment.

Durant tot el dia, es podrà visitar a la sala del Castell, l'exposició «Reus, una ciutat de romanços» que ha ha produit la Biblioteca Central Xavier Amorós. A més, amb un seguit de lectures, a partir de les 5 de la tarda, recordarem a tres persones importants per a la cultura i el país: Ovidi Montllor, Teresa Mañé i Cels Gomis.

Ovidi Montllor i Mengual (Alcoi, 1942–Barcelona, 1995) és una persona de referència per a les persones que entenem la cultura popular des del compromís amb la transformació social. Actor i cantautor, un obrer de la paraula com el defineix un llibre de Jordi Tormo, que ens ha deixat poemes i versions musicades d'altres poetes que avui tenen més vigència que mai. Fa vint anys que, com ell va dir, se'n va anar de vacances.

Teresa Mañé i Miravet (Cubelles, 1865–Perpinyà, 1939), també coneguda com Soledad Gustavo, fou la primera mestra laica de l'estat espanyol i la primera que va obrir, amb el seu company Joan Montseny (Federico Urales) una escola mitxa a Reus. Pensadora anarquista i mare de Frederica Montseny, va desenvolupar una important i poc reconeguda tasca com a responsable de La Revista Blanca i altres publicacions de la família Montseny-Mañé. Enguany commemorem els 150 anys del seu naixement.

Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841–Barcelona, 1915), escriptor i folklorista, difusor de les idees llibertaries de la Internacional i catalanista, infatigable defensor del progrès i del coneixement com a eina de transformació social, va aplegar dites, rondalles i cançons, creences referents als animals, les plantes o la meteorologia, publicant articles i llibres. Va traduir i elaborar llibres escolars sobre geografia, història o lectures de divulgació científica. També va escriure poesia. Enguany commemorem el centenari de la seva mort.

.