Josep Bargalló i Badia va nèixer a Reus, en una casa de la plaça del Mercadal, el 1931. Va morir aquest passat dilluns, 15 de juny, després d'una vida dedicada a recollir i ensenyar danses tradicionals, especialment aquelles que es ballaven a les comarques del sud del Principat. Com l'ha qualificat Salvador Palomar, era un folklorista de la vella escola, que cercava l'objecte folklòric i la singularitat en cada indret. El seu mètode de treball era diferent a la nostra pràctica de recerca i les seves conclusions poden ser objecte de debat. A vegades hem estat en desacord sobre la interpretació d'una manifestació festiva i, tot i que Carrutxa no es dedica específicament a organitzar tallers i cursos de ball, hem assistit més d'un cop a encesos debats sobre la jota.

Però això no treu el mèrit a Josep Bargalló i Badia d'haver aportat un corpus d'informació, fruit de molts anys de treball de camp, que ha servit per a recuperar –o reinventar, si voleu– pràctiques festives i dinamitzar les celebracions de diferents poblacions. El cas de Reus és paradigmàtic: les propostes de coreografia que va elaborar per a les danses de l'antic seguici festiu de la ciutat foren el punt de partida per a una represa de la festa que l'ha portat a moments d'esplendor.

Probablement les danses reusenques basades en el treball de Josep Bargalló van començar a evolucionar des del moment que van tornar al carrer –la tradició és dinàmica o és morta– i arribarà un moment, si encara no ha arribat, que les formes hauran anat canviant i potser costarà identificar en les danses vives al carrer aquelles restauracions que el folklorista proposava en els seus llibres. Per això és important avui mostrar el nostre reconeixement a la feina realitzada per Josep Bargalló i a continuar treballant en la recerca i en la pràctica de la cultura popular.