Ulldemolins deu el seu nom als molins hidràulics que, en altres temps, hi havia en el terme. Els estudis d'onomàstica suggereixen dues hipòtesis: els vuit molins que suposadament havia tingut la vila o, més probablement, l'existència d'una concentració de molins fariners en aquest lloc. L'elevat nombre de molins que van existir al curs superior dels rius de Siurana i de Montsant -Ulldemolins, Prades, Vilanova de Prades, La Febró, Siurana i Cornudella- s'explica perquè eren en el camí dels traginers que portaven el gra des de les terres de l'interior on es produïen cereals -la plana de Lleida i l'Aragó.
Aquestes pàgines, que us permetran conèixer algunes coses del passat moliner d'Ulldemolins, són el resultat d'una recerca desenvolupada a la població a l'estiu de 2000.

L'escut del poble -un ull al centre d'una mola- recorda la vinculació del nom la vila a l'existència de molins. A la dreta, una clau d'arc amb l'escut d'Ulldemolins

Els molins hidràulics


Fins a mitjan segle XX, el pa -fet de blat, però també d'altres cereals menys preuats com l'ordi o el sègol- era el component bàsic de la dieta de la població. Per això hi havia moltes terres que es dedicaven al conreu del cerealo i també calien molts molins per tal que els pagesos i els usuaris poguessin convertir el gra en farina amb la qual elaborarien el pa. El molí era, doncs, una peça imprescindible de l'economia.
Els molins poden estar accionats per diferents fonts d'energia. Com en molts altres llocs, al Camp de Tarragona i al Priorat els que molien cereal utilitzaven la força de l'aigua: son els que anomenem molins hidràulics. Necessitaven un rodet que es mogués impulsat per la força de l'aigua, dues moles -la de baix era fixa i la de dalt tenia un eix que li transmetia el moviment des del rodet- i una sortida per on l'aigua desguassava. El moliner feia caure entre les dues moles des d'una caixa de fusta anomenada gronça i, a mesura que la mola superior anava girant, el gra s'anava convertint en farina que queia en el farinal.

Com que els rius del Priorat tenen un cabal molt irregular, l'aigua es treia del corrent mitjançant una presa o peixera i una canal o rasa la portava fins a una bassa. Des d'allà, l'aigua queia cap al càrcol del molí a través d'un pou, l'alçada del qual li donava la força necessària per a moure el rodet.
En l'edifici del molí hi havia, doncs, el càrcol, la sala de les moles i, molts cops, l'habitatge dels moliners. A més hi podia haver altres habitacions o edificis annexos destinats a magatzems, estables...

 
Com que l'edifici havia d'estar instal.lat a la vora del riu, s'aprofitava el pendent que feia la riba per a situar els accessos. Per això mateix, habilitaven com a sortida d'emergència una obertrura al pis superior des de la qual podien saltar cap al marge o bé cap a la paret de la bassa.

Esquema d'un molí fariner (segons J.Bolòs i J. Nuet, Els molins fariners a Catalunya).
El recorregut del gra comença a la gronça (1), l'embut (2) el porta a l'ull de la mola, on cau entremig de la mola priora o alta(3) i de la mola fixa (4). Un cop el gra és mòlt surt pel farinal (5) i cau a la farinera o farnera (6). L'aigua de la bassa o del pou surt a pressió, al càrcol, per una canal (9) i cau damunt del rodet o turbina (8), fent que volti, moviment que l'arbre o eix (7) comunica a la mola priora(3). L'aigua s'escola pel sòl del càrcol cap a l'exterior.

Càrcol o cacau, amb el rodet i l'eix, i sala de moles del molí de les Tres Eres.
Cambrils (Baix Camp)


Els molins fariners moguts per la força de l'aigua han estat, doncs, una indústria cabdal en el passat. De la seva presència a Ulldemolins ens parlen els documents conservats a l'arxiu municipal, el testimoni de les persones que van veure encara en funcionament el molí del Pont i les restes que es localitzen vora els rius del terme.

carrutxa@etnocat.org
Ulldemolins 2001