Carrutxa: publicacions

-

Ezequiel Gort i Montserrat Flores
L'antiga Confraria dels Pagesos de Reus
Publicacions de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, amb la col·laboració de Carrutxa
Reus, 2007

Coincidint amb la inauguració de la seva nova seu social, la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia ha iniciat una col·lecció de publicacions que s'enceta amb una història de la devoció a santa Llúcia i dels pagesos de la ciutat, des del segle XIV fins al XVIII. De la confraria, ja que, de fet, la utilització de la paraula «gremi» va ser una imposició més al país després de la guerra de Successió, i hi va arrelar, de manera que avui parlem de gremis medievals quan la gent de l’època desconeixia aquesta paraula, però no així el concepte: per a ells, el que en diem gremis eren les confraries, unes associacions que englobaven els aspectes laborals, les creences i l’ajut mutu de les persones que les integraven. A Catalunya, aquest tipus de corporacions d’oficis apareix documentat a partir de l’inici del segle XIII; a Reus, però, no és documentat fins molt més tard.
Les antigues confraries d’oficis, medievals i modernes, a Reus són encara poc conegudes, i aquest llibre vol ser un pas més cap aquest coneixement, perquè la confraria dels pagesos va ser la més important que va tenir la població. Així, aquest estudi aporta una àmplia informació sobre el que avui es coneix de les confraries medievals, per entrar després en tot allò relacionat amb el món dels pagesos i en l’estudi de la seva confraria fins al segle XVIII. Té, a més, l’interès afegit que els pagesos tenien –i tenen– la Confraria de Santa Llúcia, la més antiga que es coneix a Reus, perquè se sap que ja existia cap el 1327 i avui encara continua present a la ciutat amb el nom de Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia.

[18 euros]

-
Dolors Juanpere i Isabel Martínez
Fem safareig! De les bugaderes a les rentadores: treball i socialització femenina als rentadors
Reus: Carrutxa i Regidoria de Polítiques per a la Igualtat de l'Ajuntament de Reus, 2007

Les autores han dut a terme, els darrers tres anys, un estudi exhaustiu sobre l’evolució i l’ús dels rentadors, bàsicament a Reus i a poblacions del seu entorn. El punt de partida va ser el procés de revalorització dels rentadors del barri del Carme, iniciat a finals de l’any 2003: la inquietud dels veïns d’aquest barri davant l’estat de degradació en què es trobaven va motivar-les a deixar constància del seu funcionament i de les vivències de les seves darreres usuàries.
La recerca, que utilitza documentació d’arxiu i testimonis orals, ha anat molt més enllà. D’una banda, s'hi analitza l’evolució dels diferents rentadors que han existit a Reus al llarg dels segles, a partir de les ordinacions que regulaven la seva utilització i de les decisions municipals sobre la seva gestió. De l’altra, s'hi descriuen els diferents aspectes de la feina que les usuàries feien als rentadors (manera de rentar, ocupació de l’espai, condicions de treball) i les altres feines relacionades amb la neteja de la roba: la fabricació casolana i industrial de sabons i lleixius, les bugaderes i planxadores professionals, els encarregats del manteniment dels rentadors...
I, més enlllà de la descripció etnogràfica de la feina, Joanpere i Martínez hi analitzen el rentador com un espai de treball purament femení que constituïa, també, un lloc de socialització, on les dones compartien experiències (com els homes feien als cafès, per exemple) i les noies aprenien el rol que la societat esperava d’elles.
El llibre es tanca amb una reflexió sobre la pèrdua d’aquesta forma de treball femení col·lectiu, arran de la generalització de les rentadores automàtiques, que a partir de mitjan segle XX van permetre que la feina de rentar la roba esdevingués una tasca individual i domèstica.

[15 euros]

-

Ezequiel Gort Juanpere
Sant Pere i el campanar. La construcció i les transformacions de l'edifici de la Prioral reusenca.
Reus: Carrutxa, 2008

Aquest llibre ens ofereix una visió àmplia del procés constructiu del temple
prioral de Reus i de la seva evolució, seguint pas a pas les diferents
intervencions arquitectòniques que ha conegut l'edifici, ja fos de
creixement, de manteniment o bé de remodelació, des del segle XVI fins a
l'actualitat. Però el treball no es queda només en això, sinó que
aprofundeix en el coneixement del temple anterior, medieval, i aporta una
breu notícia de la comunitat de preveres que el serví i de les devocions
dels reusencs en temps medievals i moderns.

[15 euros]

-

-

-

-

-

MÉS LLIBRES

-		Ezequiel Gort i Montserrat Flores L'antiga Confraria dels Pagesos de Reus Publicacions de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, amb la col·laboració de Carrutxa Reus, 2007 Coincidint amb la inauguració de la seva nova seu social, la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia ha iniciat una col·lecció de publicacions que s'enceta amb una història de la devoció a santa Llúcia i dels pagesos de la ciutat, des del segle XIV fins al XVIII. De la confraria, ja que, de fet, la utilització de la paraula «gremi» va ser una imposició més al país després de la guerra de Successió, i hi va arrelar, de manera que avui parlem de gremis medievals quan la gent de l’època desconeixia aquesta paraula, però no així el concepte: per a ells, el que en diem gremis eren les confraries, unes associacions que englobaven els aspectes laborals, les creences i l’ajut mutu de les persones que les integraven. A Catalunya, aquest tipus de corporacions d’oficis apareix documentat a partir de l’inici del segle XIII; a Reus, però, no és documentat fins molt més tard. Les antigues confraries d’oficis, medievals i modernes, a Reus són encara poc conegudes, i aquest llibre vol ser un pas més cap aquest coneixement, perquè la confraria dels pagesos va ser la més important que va tenir la població. Així, aquest estudi aporta una àmplia informació sobre el que avui es coneix de les confraries medievals, per entrar després en tot allò relacionat amb el món dels pagesos i en l’estudi de la seva confraria fins al segle XVIII. Té, a més, l’interès afegit que els pagesos tenien –i tenen– la Confraria de Santa Llúcia, la més antiga que es coneix a Reus, perquè se sap que ja existia cap el 1327 i avui encara continua present a la ciutat amb el nom de Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia. [18 euros]
-		Dolors Juanpere i Isabel Martínez Fem safareig! De les bugaderes a les rentadores: treball i socialització femenina als rentadors Reus: Carrutxa i Regidoria de Polítiques per a la Igualtat de l'Ajuntament de Reus, 2007 Les autores han dut a terme, els darrers tres anys, un estudi exhaustiu sobre l’evolució i l’ús dels rentadors, bàsicament a Reus i a poblacions del seu entorn. El punt de partida va ser el procés de revalorització dels rentadors del barri del Carme, iniciat a finals de l’any 2003: la inquietud dels veïns d’aquest barri davant l’estat de degradació en què es trobaven va motivar-les a deixar constància del seu funcionament i de les vivències de les seves darreres usuàries. La recerca, que utilitza documentació d’arxiu i testimonis orals, ha anat molt més enllà. D’una banda, s'hi analitza l’evolució dels diferents rentadors que han existit a Reus al llarg dels segles, a partir de les ordinacions que regulaven la seva utilització i de les decisions municipals sobre la seva gestió. De l’altra, s'hi descriuen els diferents aspectes de la feina que les usuàries feien als rentadors (manera de rentar, ocupació de l’espai, condicions de treball) i les altres feines relacionades amb la neteja de la roba: la fabricació casolana i industrial de sabons i lleixius, les bugaderes i planxadores professionals, els encarregats del manteniment dels rentadors... I, més enlllà de la descripció etnogràfica de la feina, Joanpere i Martínez hi analitzen el rentador com un espai de treball purament femení que constituïa, també, un lloc de socialització, on les dones compartien experiències (com els homes feien als cafès, per exemple) i les noies aprenien el rol que la societat esperava d’elles. El llibre es tanca amb una reflexió sobre la pèrdua d’aquesta forma de treball femení col·lectiu, arran de la generalització de les rentadores automàtiques, que a partir de mitjan segle XX van permetre que la feina de rentar la roba esdevingués una tasca individual i domèstica. [15 euros]
-		Ezequiel Gort Juanpere Sant Pere i el campanar. La construcció i les transformacions de l'edifici de la Prioral reusenca. Reus: Carrutxa, 2008 Aquest llibre ens ofereix una visió àmplia del procés constructiu del temple prioral de Reus i de la seva evolució, seguint pas a pas les diferents intervencions arquitectòniques que ha conegut l'edifici, ja fos de creixement, de manteniment o bé de remodelació, des del segle XVI fins a l'actualitat. Però el treball no es queda només en això, sinó que aprofundeix en el coneixement del temple anterior, medieval, i aporta una breu notícia de la comunitat de preveres que el serví i de les devocions dels reusencs en temps medievals i moderns. [15 euros]
-
-
-
-
-