 |
Selecció de llibres, no editats per Carrutxa, escrits o en els que participen membres
de l'entitat, o que són resultat dels treballs de recerca impulsats per l'associació. Bibliografia dels investigadors i investigadores vinculades a Carrutxa |
@
- |
Biel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz, eds. Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant. Editorial Alta Fulla - Centre de Lectura de Reus. Barcelona, 1987 Entre 1983 i 1985 un equip de Carrutxa -Biel Ferré, Salvador Palomar, Salvador Rebés, Assumpció Rehues i Isabel Ruiz- va recórrer el Baix Camp i la part oriental del Priorat a la recerca de cançons populars que la tradició oral conservava encara vives. El llibre presenta una àmplia selecció dels materials recopilats, amb la transcripció musical i literària: cançons narratives, corrandes, de dansa, de treball, de joc... amb una introducció històrica i un apartat bibliogràfic i discogràfic. Segona edició: Editorial Alta Fulla. Barcelona, 2001 [15 euros] El trobareu a les llibreries |
|
- |
Ezequiel Gort i Salvador Palomar. Reus i Misericòrdia: 400 anys d'història. Diari de Tarragona. Reus, 1992. 64 pp. Una primera aportació d'Ezequiel Gort i Salvador Palomar a la història de la devoció popular reusenca a la Mare de Déu de Misericòrdia. Els autors van consultar tota la documentació a l'abast per revisar les afirmacions i cronologies referents a la creença en l'aparició de la Mare de Déu a una pastoreta, el desenvolupament de la devoció, les pregàries i les celebracions que ha motivat durant quatre segles. Com a resultat, aquest llibret destria entre història i llegenda, tot aportant una visió de conjunt sobre aquests quatre segles de religiositat popular a l'entorn de Misericòrdia. Els mateixos autors van desenvolupar, de força més exhaustiva, els resultats d'aquest estudi en La formació de la devoció reusenca a Misericòrdia. [EXHAURIT] |
|
-- |
Els balls parlats a la Catalunya Nova (Teatre popular català) Ed. El Mèdol Tarragona, 1992. 300 pp. A començaments d'abril de 1990 es va celebrar a la Facultat de Filosofia i lletres de Tarragona, el Congrés sobre els Balls Parlats a la Catalunya Nova, adherit a la commemoració de l'anomenat "Any Amades" i organitzat per la Universitat, l'Institut del Teatre, Carrutxa i el Ball de diables de Tarragona. Aquest volum recull les ponències i comunicacions presentades al congrés. Aquestes poden servir com a informació i, també, com a documentació extensa per elaborar conclusions i conseqüències des d'àmbits distints. El trobareu a les llibreries
|
|
- |
Andreu de Bofarull. Reus en el bolsillo. Edició a cura de Salvador Palomar Diari de Tarragona. Reus, 1993. 68 pp. Reedició d'un llibret cabdal pel que fa al costumari festiu reusenc del segle XIX. En aquesta publicació del 1851, l'autor aplega, ordenats seguint el curs de l'any, un seguit de costums festius vigents encara a la primera meitat del segle, a més d'una miscel.lània d'efemèrides històriques. El recull ens aproxima a les formes de celebracions festives d'una ciutat que tot just ha iniciat el procés d'industrialització. Un document etnogràfic excepcional per a conèixer la cultura popular reusenca. [EXHAURIT] |
|
- |
Salvador Rebés, ed. Actes del Col.loqui sobre cançò tradicional. Reus, 1990. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 1994. 618 pàgs. El setembre de1990, any del desè aniversari de l'entitat, Carrutxa va organitzar un col.loqui internacional sobre cançó tradicional que va reunir destacats especialistes que van aportar prop d'una quarantena de comunicacions sobre etnomusicologia, romancer (baladística), gèneres no narratius, l'entorn social del cançoner i les experiències de treball de camp, en una iniciativa que no tenia precedents a Catalunya en l'època actual. [18 euros] El trobareu a les llibreries |
|
-- |
Actes de les primeres jornades d'estudi sobre la Terra Alta. Centre d'Estudis de la Terra Alta. Orta, 1994. Aquest volum, que recull les comunicacions presentades a les jornades -en l'organització de les quals hi va col.laborar Carrutxa-, inclou, en l'àmbit d'antropologia, els treballs de Montsant Fonts i Salvador Palomar sobre les festes d'hivern a la Terra Alta o de M. Antònia Juan sobre el cançoner de la Fatarella. CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA |
|
- |
Jaume Arnella, coordinador Luthiers i instruments tradicionals a Catalunya. Ajuntament de Calella. Calella de Mar, 1994. Es tracta d'un recull d'articles sobre música tradicional catalana, amb monografies sobre diferents instruments -xeremies, tenora, tible, flabiol, sac de gemecs, violí o acordió- que presenta, en conjunt, una visió prou completa dels instruments emprats a la nostra tradició popular. Inclou treballs de Salvador Palomar sobre els instruments de percussió, com els emprats a les rondes i els cants de carrer, els panderos que acompanyaven el cant de les majorales, etc. [EXHAURIT] |
|
- |
Salvador Palomar, La Tronada, senyal de festa major Cambra de la Propietat Urbana de Reus i comarques Reus, 1994 La Tronada, manifestació pirotècnica pròpia de la ciutat de Reus, evoca de forma immediata la festa major de Sant Pere. Aquesta publicació vol contribuir a apropar-la i fer-la més nostra, aprofundint en els seus orígens, en la seva tècnica i el seu simbolisme. La publicació representa l'inici de la Col.lecció Etnografia del projecte Quaderns de la Cambra de lsa Propietat Urbana de Reus. [EXHAURIT] El llibre La Tronada, festa a Reus, editat l'any 2001 per Carrutxa i la llibreria Gaudí és una versió ampliada -per Montserrat Flores- del treball de Salvador Palomar. @ |
|
-- |
Ezequiel Gort i Salvador Palomar L'àliga de Reus. La Creu Blanca. Primera Òptics, amb la col.laboració de Carrutxa i el CRAC. Reus, 1997. En el marc de la campanya ciutadana per a la recuperació de l'Àliga com a peça del bestiari festiu reusenc, Ezequiel Gort i Salvador Palomar van treballar amb la documentació històrica per tal d'analitzar la presència d'aquest animal festiu a les celebracions d'arreu de Catalunya i a les festes reusenques o la seva funció protocolària com a representació de la ciutat. L'estudi s'apropa també al paper polític de l'àliga com a símbol de la causa de l'Arxiduc Carles d'Àustria i com aquesta significació va representar la seva desaparició de les festes reusenques a l'època de Felip Vè. [EXHAURIT] |
|
- |
Joan Abella i Escuer La terra del dòlar. L'activitat minera en el poble de Bellmunt del Priorat Col.lecció Temes d'Etnologia, 2 Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Generalitat de Catalunya Barcelona, 2001. 146 pp El llibre és resultat d'una recerca emmarcada en el programa sobre el Priorat de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, impulsat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i realitzat, entre 1994 i 1999, per investigadors vinculats a Carrutxa. S'estudien les mines de Bellmunt a partir d'una recerca basada en fonts orals, complementades bibliogràficament. L'experiència, les vivències i els procediments i maneres de treballar a la mina són explicades pels protagonistes. És, per tant, la veu del miner qui parla en aquest llibre, i, a través d'ella, coneixem una part significativa de la història industrial d'un poble ubicat dins una comarca pagesa. El trobareu a les llibreries
|
|
- |
Autors diversos. Llorenç Prats, ed. La Passió d'Esparraguera. Impressions antropològiques. Patronat de la Passió. Esparreguera, 2001. L'any 2000 el Patronat de la Passió d'Esparraguera va convidar un seguit d'antropòlegs i altres intel.lectuals pròxims a la sensibilitat antropològica a assistir a una representació de la Passió, com a espectadors o des de l'escenari, i reflexionar-hi per escrit. Se'ls va demanar, no una anàlisi acadèmica i erudita, sinó una impressió personal des del seu bagatge intel.lectual i professional. Hi participen, entre altres, Lluís Mallart, Salvador Cardús, Salvador Palomar, Josefina Roma, Manuel Delgado, Maria Jesús Buxó, Biemve Moya o Xavier Roigé. El resultat és un cúmul d'interessants coincidències que, segurament, donarien una bona base per elaborar una hipòtesi sobre el sentit de la Passió d'Esparreguera avui dia, però també una multitud de flaixos dispersos que suggereixen nous camins, lluminoses clarianes o perillosos avencs. Un material, tot plegat, destinat a interactuar amb l'experiència tant dels que fan la Passió, any rere any, com de l'espectador que es pot trobar reflectit en alguna de les percepcions aportades des d'aquestes pàgines. PATRONAT DE LA PASSIÓ D'ESPARRAGUERA
|
|
 |
Autors diversos, edició a cura d'Ángel Carril i Ángel B. Espina Barrio Tradición. Cien respuestas a una pregunta Centro de Cultura Tradicional. Diputación de Salamanca Salamanca, 2001 Quina importància i quin interès té la tradició per a la societat del present? Per commemorar el 25è aniversari de la creació del Centro de Cultura Tradicional, es proposa a un centenar de persones -antropòlegs, etnògrafs, folkloristes, sociòlegs, periodistes...- d'arreu de l'estat que opinin sobre la tradició, el seu significat i la seva vigència. El resultat és un llibre ric en matisos, amb interpretacions i visions molt diferents que mostra una panoràmica prou representativa de la complexitat i la diversitat de les formes de vida i les pràctiques culturals que es poden englobar sota el concepte de tradició. Hi participen, entre molts altres, Jordi Bertran o Salvador Palomar. |
|
 |
Salvador Palomar i Montserrat Solà Puix en alt lloc sou posada. Ermites i santuaris, indrets de devoció popular al Priorat. Col.lecció Temes d'Etnologia, 4 Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Generalitat de Catalunya Barcelona, 2001 L’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya engloba, entre altres iniciatives, el desenvolupament de programes de recerca sobre les formes de vida, en el passat i el present, dels diversos territoris que conformen la geografia catalana. Fruit d’un d’aquests programes –el dedicat a la comarca del Priorat– apareix ara aquest treball centrat en la descripció de tots els indrets que han servit per a la relació entre les comunitats humanes i la divinitat. Els edificis i la seva ubicació, la història, les llegendes, les manifestacions de religiositat popular personal i col·lectiva o els goigs són inventariats i analitzats en un treball que es planteja també com les ermites formen part, amb velles i noves funcions, del patrimoni viu d’un territori. El llibre no és una guia turística però esdevé un recurs valuós per conèixer en profunditat un seguit d’indrets que mereixen ser visitats. El trobareu a les llibreries
|
|
- |
Autors diversos, edició a cura de Luc Charles-Dominique i Pierre Laurence. Les hautbois populaires. Anches doubles, enjeux multiples. Editions Modal. CMDT Languedoc-Roussilion 2002 L'abril de 2002, una trobada d'investigadors de diferents indrets de l'estat francès i d'altres països de la Mediterrània va servir de marc per a la presentació d'aquest llibre. El volum recull un seguit d'aportacions sobre els diversos tipus d'oboès populars emprats a la música popular a Bretanya -la bombarde-, Occitània -l'aubois, el graile...- o a la Catalunya Nord -tenores i tibles-, la seva història, la relació entre els instruments utilitzats per a la música popular i la música culta, etc. Hi ha, a més, articles sobre la zurna, instrument emprat a Turquia i als països àrabs, el piffero italià o la gralla catalana, aquest últim a càrrec de Xavier Orriols i Salvador Palomar. [29,00 euros]
|
 |
 |
@
-