Aquest llibre recull les aportacions al curs d'estiu que organitza l'Associació d'amics de l'arquitectura popular, a les comarques de la Segarra i l'Urgell. Entre altres articles, hi trobareu el treball de Salvador Palomar, Paisatge, acció humana i entorn.

.

Com a resultat de la participació de la Diputació de Tarragona en el projecte europeu Hidràulic (Programa Raphael 1997-1999), aquest volum recull els resultats de la recerca, dirigida pels professors de la URV Jordi Blay i Salvador Anton, a l'entorn dels molins hidràulics existents a la província de Tarragona. El llibre s'apropa a la història dels molins, la descripció dels molins fariners i paperers i analitza els seu estat per fer propostes d'intervenció al patrimoni de molins de Tarragona. El treball compta amb la col·laboració d'altres investigadors entre els que hi figuren Montserrat Flores, Laura Poblet, Ferran Sugranyes i Albert Degràcia, un equip de Carrutxa que s'ocupà de la recerca a l'entorn de La percepció del molí : la feina dels moliners i el seu paper a la societat, l'aprofitament de l'aigua, els drets sobre aquesta i els conflictes derivats, els orígens dels molins, el folklore a l'entorn dels molins, etc. L'obra es complementa amb uns annexos amb la descripció tècnica dels molins hisdràulics, inventaris i mapes.
És, en definitiva, un treball de referència per als interessats en aquestes indústries tradicionals, que obre camins a recerques més especialitzades, tot aportant perspectives prou diverses, de la descripció tècnica a l'entorn cultural dels molins hidràulics.

Un nou recull de les conferències i comunicacions corresponents al 3r curs d'estiu organitzat pels Amics de l'arquitectura popular. Dedicat aquest cop als oficis tradicionals hi trobareu trenalls sobre agricultura, apicultura, forn de calç i els articles de Salvador Palomar, L'arquitectura popular a la societat preindustrial i Montserrat Flores, Molins fariners: una experiència de patrimonialització de l'arquitectura popular.

L'any 2003, el curs d'estiu -el quart- dels Amics de l'arquitectura popular es va centrar monogràficament en la relació entre arquitectura popular i aigua. El resultat és un dels volums més interessants de la sèrie, amb estudis sobre la regulació en l'ús de l'aigua, les canalitzacions, els pous de glaç. Un treball de Salvador Palomar, Arquitectura popular i aprofitament de l'aigua en la conca del Siurana, realitzat -amb la col.laboració de Montsant Fonts i Albert Margalef- ens apropa a les construccions prioratines relacionades amb l'aigua, des de les captacions d'aigua de pluja en zones de secà fins als molins hidràulics o els rentadors als nuclis urbans.

Un nou volum de la sèrie que impulsa l'Associació d'Amics de l'Arquitectura Popular, corresponent al curs d'estiu que es va realitzar a l'agost de 2004, dedicat a la religiositat i l'arquitectura popular. Entre altres aportacions podem esmentar la de Josefina Roma, Rituals de construcció i la de Salvador Palomar, Les ermites, indrets de devoció i trobada, pel que fa a persones relacionades amb la nostra associació. A més, hi ha treballs sobre diversos santuaris, les creus de pedra, els cementiris o les esteles discoïdals.

Aquest llibre recull el contingut de tres conferències pronunciades a l'Arxiu Històric, en el marc dels cicles –organitzats per l'Arxiu i Carrutxa– sobre el gremi de pagesos i la commemoració del centenari de la coronació de la narededéu Miserocòrdia, el 2004.
Un article d'Ezequiel Gort, La devoció a la Mare de Déu de Misericòrdia, de la construcció de la segona ermita a la primera solemnitat (1652-1683) s'ocupa del moment històric en què sorgeix la pràctica de traslladar la imatge de la maredéu, en situacions excepcionals, des de la seva ermita a la parròquia de la vila. Cronològicament, continua el treball encetat amb La formació de la devoció reusenca a Misericòrdia (Carrutxa, 1992). Salvador Palomar a Pregàries i demostracions festives. La vintiquatrena i la carrosa dels pagesos parla de la funció de les confraries d'ofici a les solemnitats i, en concret, de la Germantat de sant Isidre i santa Llúcia i les seves manifestacions festives, encara avui presents en aquestes celebracions.
Josefina Roma, a "Que quiere ser capitana de la tropa aragonesa..." la manipulació de les advocacions marianes al poder, amanlitza els intents no sempre reexits per part de les autoritats civils i religioses d'apropiar-se del potencial de la devoció popular, posant com a exemple diversos nomenaments i coronacions d'imatges als segles XIX i XX. Salvador Palomar a La coronació del 1904 i les solemnitats festives a Misericòrdia al segle XX analitza els canvis de mentalitat a l'entorn de la religiositat popular i els conflictes entre l'ajuntament i els sectors catòlics que impulsen la coronació de la imatge, per continuar amb les altres celebracions que s'han fet en el transcurs del segle XX.

Recull de les comunicacions presentades a la trobada celebrada el 23 i el 24 d'octubre de 2004 a Torroella de Montgrí. Inclou la comunicació de Salvador Palomar –com a membre de Carrutxa i col·laborador del Parc Natural de la Serra de Montsant– on es presenta el treball encetat per la nostra associació amb l'objectiu d'estudiar i divulgar el patrimoni cultural de la serra de Montsant. També es donen a conèixer les primeres actuacions del PNMON pel que fa a la preservació del patrimoni arquitectònic en pedra seca de la muntanya.

[35,00 euros cada volum]

Un nou volum que recull les ponències i aportacions als cursos d'estiu de l'associació Amics de l'Arquitectura popular, en aquest cas el celebrat a l'agost de 2005. Hi trobareu articles sobre la importància de la terra com a material de construcció, les tècniques i articles monogràfics sobre les construccions amb paret de tàpia a la plana d'Urgell, l'arquitectura popular del Priorat, els càntirs i cantirers o reflexions sobre arquitectura i construcció sostenibles.

[20,00 euros]