Carrutxa: publicacions

COL·LECCIÓ
MONOGRÀFICS

Col·lecció d'opuscles i llibres, en format A5,
per a treballs de curta o mitjana extensió

-

11

[7 euros]
Salvador Palomar
El ball de valencians a Reus, al Baix Camp i al Priorat

Tot i que el ball de valencians ha estat estudiat fonamentalment com un dels precedents dels castells, aquest treball s'ocupa d'aquesta manifestació festiva, una dansa integrada per diverses parts, que va perviure a les comarques del Baix Camp i del Priorat, més enllà de la consolidació dels castells com a pràctica diferenciada. Basat en recerques efectuades en diversos moments –entre el 1983 i l'actualitat–, el llibre fa especial referència a les poblacions de Reus, Prades, Capafonts, Capçanes i Bellmunt del Priorat. S'hi aporten també algunes notícies del ball a Arbeca, a la comarca de les Garrigues, en un intent de situar la dansa en el context de les festes populars d'aquestes comarques fins a començaments del segle XX.
Reus, 2002

-

12

Toni Orensanz
Passió, sang i oblit. Crònica del crim i el perquè de l’última execució pública a Falset
Introducció a càrrec de Salvador Palomar
Reus, 2003

Toni Orensanz ens apropa, d'una forma apassionada i apassionant, a un crim succeït a Cabassers i a la que fou una de les últimes execucions públiques que hi va haver a Catalunya. Una crònica periodística basada en bona part en els diaris de l'època i en un romanço de fil i canya que, com s'explica a la introducció, representa una altra forma d'explicar els fets.
Un retall d'història del Priorat que té, en la visió de la mort com a espectacle o en en el creuament de funcions entre la premsa i els fulls de literatura popular, elements de reflexió prou actuals.

-

13

Salvador Palomar
Danses parateatrals del seguici reusenc:
La moixiganga i el ball de Mossèn Joan de Vic

La major part de treballs que tracten de la moixiganga ho fa a partir de la seva relació amb el ball de valencians i els castells. Sense defugir aquesta vinculació amb el món casteller –que ja ha estat objecte d'altres estudis–, aquesta monografia s'ocupa de la moixiganga des de l'òptica del teatre popular, com a dansa representativa que incorpora construccions humanes. És per aquesta raó que el treball abasta dues danses del seguici reusenc, el ball de la Moixiganga i la dansa o ball de Mossèn Joan de Vic, amb molts punts de contacte.
Efectivament, la paraula moixiganga ha servit històricament per englobar manifestacions festives amb un component significatiu de dansa, però que incorporen elements de representació basats en el gest i la paraula, torres humanes i, a cops, escenografies mòbils. Parlar de moixigangues és, doncs, parlar de danses parateatrals, i la moixiganga reusenca de finals del segle XVIII sembla respondre a una combinació de dansa i exercicis acrobàtics. Hi ha una forma de moixiganga, que representa en els seus quadres plàstics les escenes de la passió de Crist, que forma part dels seguicis festius de poblacions del Penedès i del Camp, com Sitges, Vilanova i la Geltrú o Tarragona, que es consolida al segon terç del segle XIX i que, probablement, no s'arribà a ballar mai a Reus.
El ball de Mossèn Joan de Vic és una moixiganga en el sentit antic de la paraula, amb components argumentals –que recull la cançó que interpetren els balladors– i de dansa, que forma part en l'actualitat del seguici reusenc, tot i que s'interpreta en una versió força més simplificada que en el passat.

-

14
Salvador Palomar i Ferran Sugranyes
Danses del seguici reusenc:
"Prim, prim, filen les dones" El Ball de Gitanes

Ara fa vint-i-cinc anys, un grup de noies s’animava a sortir a ballar pels carrers de Reus l’anomenat ball de gitanes. Aquesta dansa, en què les balladores trenen unes cintes al voltant d'un pal, és comuna a molts països d'Europa o d’Amèrica i els folkloristes la vinculen a antics costums de primavera, com ara la festa de l’Arbre de Maig. A Reus, s’hi ballà, com a mínim, entre finals del segle XVII i començaments del XX. Més enllà de l’interès de la dansa com a part del patrimoni cultural de la ciutat, la commemoració d'aquest aniversari és significativa, perquè el retorn del ball de gitanes al carrer fou l’inici d'un procés de transformació de la nostra festa major, que té en el seguici el seu referent tradicional. Vint-i-cinc anys són tota la vida –per raons d'edat o de procedència– per a sectors amplis de la població, que surten al carrer a gaudir de la festa. A més a més, la percepció de tradicionalitat d'un costum neix de la conjunció entre el coneixement del passat i la vigència del present. Les danses vives s’han de viure, i formar part d'una colla festiva suposa ser protagonista de la celebració. Per això cal felicitar-se no només d'aquest quart de segle de trenar cintes i ballar, sinó, sobretot, perquè el ball de gitanes ho celebra amb alegria, amb sentit de present i actualitzant-se cada any, ara amb la incorporació de parlaments, sense perdre lo fil que, segons la cançó, filen les dones mentre el diable aguanta el pal.

-

15
[]

-
16 []

-
17
[]

-
18
[]

-
19
[]

-
20
[]

MÉS TÍTOLS

-	11	[7 euros] Salvador Palomar El ball de valencians a Reus, al Baix Camp i al Priorat Tot i que el ball de valencians ha estat estudiat fonamentalment com un dels precedents dels castells, aquest treball s'ocupa d'aquesta manifestació festiva, una dansa integrada per diverses parts, que va perviure a les comarques del Baix Camp i del Priorat, més enllà de la consolidació dels castells com a pràctica diferenciada. Basat en recerques efectuades en diversos moments –entre el 1983 i l'actualitat–, el llibre fa especial referència a les poblacions de Reus, Prades, Capafonts, Capçanes i Bellmunt del Priorat. S'hi aporten també algunes notícies del ball a Arbeca, a la comarca de les Garrigues, en un intent de situar la dansa en el context de les festes populars d'aquestes comarques fins a començaments del segle XX. Reus, 2002
-	12	Toni Orensanz Passió, sang i oblit. Crònica del crim i el perquè de l’última execució pública a Falset Introducció a càrrec de Salvador Palomar Reus, 2003 Toni Orensanz ens apropa, d'una forma apassionada i apassionant, a un crim succeït a Cabassers i a la que fou una de les últimes execucions públiques que hi va haver a Catalunya. Una crònica periodística basada en bona part en els diaris de l'època i en un romanço de fil i canya que, com s'explica a la introducció, representa una altra forma d'explicar els fets. Un retall d'història del Priorat que té, en la visió de la mort com a espectacle o en en el creuament de funcions entre la premsa i els fulls de literatura popular, elements de reflexió prou actuals.
-	13	Salvador Palomar Danses parateatrals del seguici reusenc: La moixiganga i el ball de Mossèn Joan de Vic La major part de treballs que tracten de la moixiganga ho fa a partir de la seva relació amb el ball de valencians i els castells. Sense defugir aquesta vinculació amb el món casteller –que ja ha estat objecte d'altres estudis–, aquesta monografia s'ocupa de la moixiganga des de l'òptica del teatre popular, com a dansa representativa que incorpora construccions humanes. És per aquesta raó que el treball abasta dues danses del seguici reusenc, el ball de la Moixiganga i la dansa o ball de Mossèn Joan de Vic, amb molts punts de contacte. Efectivament, la paraula moixiganga ha servit històricament per englobar manifestacions festives amb un component significatiu de dansa, però que incorporen elements de representació basats en el gest i la paraula, torres humanes i, a cops, escenografies mòbils. Parlar de moixigangues és, doncs, parlar de danses parateatrals, i la moixiganga reusenca de finals del segle XVIII sembla respondre a una combinació de dansa i exercicis acrobàtics. Hi ha una forma de moixiganga, que representa en els seus quadres plàstics les escenes de la passió de Crist, que forma part dels seguicis festius de poblacions del Penedès i del Camp, com Sitges, Vilanova i la Geltrú o Tarragona, que es consolida al segon terç del segle XIX i que, probablement, no s'arribà a ballar mai a Reus. El ball de Mossèn Joan de Vic és una moixiganga en el sentit antic de la paraula, amb components argumentals –que recull la cançó que interpetren els balladors– i de dansa, que forma part en l'actualitat del seguici reusenc, tot i que s'interpreta en una versió força més simplificada que en el passat.
-	14	Salvador Palomar i Ferran Sugranyes Danses del seguici reusenc: "Prim, prim, filen les dones" El Ball de Gitanes Ara fa vint-i-cinc anys, un grup de noies s’animava a sortir a ballar pels carrers de Reus l’anomenat ball de gitanes. Aquesta dansa, en què les balladores trenen unes cintes al voltant d'un pal, és comuna a molts països d'Europa o d’Amèrica i els folkloristes la vinculen a antics costums de primavera, com ara la festa de l’Arbre de Maig. A Reus, s’hi ballà, com a mínim, entre finals del segle XVII i començaments del XX. Més enllà de l’interès de la dansa com a part del patrimoni cultural de la ciutat, la commemoració d'aquest aniversari és significativa, perquè el retorn del ball de gitanes al carrer fou l’inici d'un procés de transformació de la nostra festa major, que té en el seguici el seu referent tradicional. Vint-i-cinc anys són tota la vida –per raons d'edat o de procedència– per a sectors amplis de la població, que surten al carrer a gaudir de la festa. A més a més, la percepció de tradicionalitat d'un costum neix de la conjunció entre el coneixement del passat i la vigència del present. Les danses vives s’han de viure, i formar part d'una colla festiva suposa ser protagonista de la celebració. Per això cal felicitar-se no només d'aquest quart de segle de trenar cintes i ballar, sinó, sobretot, perquè el ball de gitanes ho celebra amb alegria, amb sentit de present i actualitzant-se cada any, ara amb la incorporació de parlaments, sense perdre lo fil que, segons la cançó, filen les dones mentre el diable aguanta el pal.
-	15	[]
-	16	[]
-	17	[]
-	18	[]
-	19	[]
-	20	[]