Carrutxa: publicacions

COL·LECCIÓ
RECERQUES

Opuscles dedicats a divulgar les recerques efectuades
i restituir a la població el coneixement del patrimoni

-

..

La vila dels molins. Els molins fariners d'Ulldemolins
Ulldemolins, 2001
Síntesi d'una experiència de recerca realitzada per un equip interdisciplinari de Carrutxa, que comptà amb la participació activa de diverses persones de la població, sobre els antics molins, principalment fariners, d'Ulldemolins. La investigació de documents d'arxiu, bibliografia, testimonis orals, localització, neteja i descripció de les estructures arquitectòniques conservades, van possibilitar una aproximació rigorosa i, alhora, viscuda directament per la població al passat moliner d'una vila que té un nom que la relaciona directament amb els molins hidràulics.

[EXHAURIT]

-

El Priorat, la vinya i el vi
Reus, 2001 [Segona edició, 2003]
Síntesi de la recerca efectuada per Joaquim Calvo i Anna Figueras a l'entorn de la història del conreu de la vinya i la producció vinícola de la comarca del Priorat. El treball forma part del programa «Priorat» de l'IPEC.

Els masos de Montsant
Carrutxa i Parc Natural de la Serra de Montsant, 2007

Aquest quadern sobre els masos de la serra de Montsant és fruit d'una monografia molt més extensa dedicada a l'estudi dels masos situats dalt de la serra, a l'àrea occidental de Montsant, on es concentren la majoria d'aquestes construccions rurals. L'estudi vol fer una aproximació a la història i a l'etnografia dels masos durant la primera meitat del segle XX, sobretot aquells que havien estat històricament propietat de la Cartoixa d'Escaladei: mas de Sant Antoni, mas Blanc, mas de Forçans i mas Déu, o els masos de Sant Blai i del Tancat, però també s'hi han inclòs d'altres com el mas de la Canaleta o el mas d'en Roger, ambdós en el terme de Cabacés.
En el quadern s'introdueix una breu aproximació a la història dels masos i es descriuen els tipus de conreus dominants –vinya i ametlla–, quines han estat les formes d'explotació de la terra –mitgeria, a jornal...– activitats econòmiques paral·leles –carboneig, ramaderia, hostals…– i els diferents usos dels masos quan aquests restaren abandonats. Sens dubte, però, l'interès ha estat conèixer com era l'organització del treball i es desenvolupava la vida quotidiana al mas, amb una especial atenció al treball de les dones.
La recerca, coordinada per Montserrat Solà –que n'ha redactat el text– i efectuada conjuntament amb Salvador Palomar i Montsant Fonts, ha comptat amb el testimoni de diverses persones que van viure en aquests masos.

Els molins hidràulics del riu de Montsant
Carrutxa i Parc Natural de la Serra de Montsant, 2007

Als pobles de Montsant, en el passat, els molins hidràulics hi constituïren una indústria bàsica per a l’obtenció de farina i, en menor mesura, d’altres materials.Cal tenir en compte que, fins a mitjan segle XX, el pa –fet de blat, però també d’altres cereals menys preuats com l’ordi o el sègol– era el component bàsic de la dieta de la població. Per això hi havia moltes terres dedicades al conreu del cereal i també calien molts molins perquè els pagesos i els usuaris poguessin convertir el gra en farina amb què elaborar aquest aliment. El molí era, doncs, una peça imprescindible de l’economia tant productiva com de subsistència. Aquest opuscle recull el treball realitzat sobre els molins del riu de Montsant i els seus afluents, els riuets del Teix i d'Escaladei, a l'entorn del Parc Natural de la Serra de Montsant, on són documentats més d'una vintena de molins hidràulics, alguns dels quals no inclosos mai en cap inventari.
El text és de Salvador Palomar. La recerca ha anat a càrrec de Montsant Fonts, Salvador Palomar i Montserrat Solà, amb la col·laboració d'altres membres de l'entitat.

Les ermites de Montsant
Carrutxa i Parc Natural de la Serra de Montsant, 2008

MÉS TÍTOLS

-	..	La vila dels molins. Els molins fariners d'Ulldemolins Ulldemolins, 2001 Síntesi d'una experiència de recerca realitzada per un equip interdisciplinari de Carrutxa, que comptà amb la participació activa de diverses persones de la població, sobre els antics molins, principalment fariners, d'Ulldemolins. La investigació de documents d'arxiu, bibliografia, testimonis orals, localització, neteja i descripció de les estructures arquitectòniques conservades, van possibilitar una aproximació rigorosa i, alhora, viscuda directament per la població al passat moliner d'una vila que té un nom que la relaciona directament amb els molins hidràulics. [EXHAURIT]
-		El Priorat, la vinya i el vi Reus, 2001 [Segona edició, 2003] Síntesi de la recerca efectuada per Joaquim Calvo i Anna Figueras a l'entorn de la història del conreu de la vinya i la producció vinícola de la comarca del Priorat. El treball forma part del programa «Priorat» de l'IPEC.
		Els masos de Montsant Carrutxa i Parc Natural de la Serra de Montsant, 2007 Aquest quadern sobre els masos de la serra de Montsant és fruit d'una monografia molt més extensa dedicada a l'estudi dels masos situats dalt de la serra, a l'àrea occidental de Montsant, on es concentren la majoria d'aquestes construccions rurals. L'estudi vol fer una aproximació a la història i a l'etnografia dels masos durant la primera meitat del segle XX, sobretot aquells que havien estat històricament propietat de la Cartoixa d'Escaladei: mas de Sant Antoni, mas Blanc, mas de Forçans i mas Déu, o els masos de Sant Blai i del Tancat, però també s'hi han inclòs d'altres com el mas de la Canaleta o el mas d'en Roger, ambdós en el terme de Cabacés. En el quadern s'introdueix una breu aproximació a la història dels masos i es descriuen els tipus de conreus dominants –vinya i ametlla–, quines han estat les formes d'explotació de la terra –mitgeria, a jornal...– activitats econòmiques paral·leles –carboneig, ramaderia, hostals…– i els diferents usos dels masos quan aquests restaren abandonats. Sens dubte, però, l'interès ha estat conèixer com era l'organització del treball i es desenvolupava la vida quotidiana al mas, amb una especial atenció al treball de les dones. La recerca, coordinada per Montserrat Solà –que n'ha redactat el text– i efectuada conjuntament amb Salvador Palomar i Montsant Fonts, ha comptat amb el testimoni de diverses persones que van viure en aquests masos.
		Els molins hidràulics del riu de Montsant Carrutxa i Parc Natural de la Serra de Montsant, 2007 Als pobles de Montsant, en el passat, els molins hidràulics hi constituïren una indústria bàsica per a l’obtenció de farina i, en menor mesura, d’altres materials.Cal tenir en compte que, fins a mitjan segle XX, el pa –fet de blat, però també d’altres cereals menys preuats com l’ordi o el sègol– era el component bàsic de la dieta de la població. Per això hi havia moltes terres dedicades al conreu del cereal i també calien molts molins perquè els pagesos i els usuaris poguessin convertir el gra en farina amb què elaborar aquest aliment. El molí era, doncs, una peça imprescindible de l’economia tant productiva com de subsistència. Aquest opuscle recull el treball realitzat sobre els molins del riu de Montsant i els seus afluents, els riuets del Teix i d'Escaladei, a l'entorn del Parc Natural de la Serra de Montsant, on són documentats més d'una vintena de molins hidràulics, alguns dels quals no inclosos mai en cap inventari. El text és de Salvador Palomar. La recerca ha anat a càrrec de Montsant Fonts, Salvador Palomar i Montserrat Solà, amb la col·laboració d'altres membres de l'entitat.
		Les ermites de Montsant Carrutxa i Parc Natural de la Serra de Montsant, 2008